Els origens - la comi

Vaya al Contenido

Menu Principal

Els origens

La Comissió


ELS ORIGENS


     La Comissió de Festes de Sant Martí neix a l'any 1978, en plena transició cap a la democràcia. En una època molt complicada en que Cerdanyola tampoc se'n va escapar de les conseqüències del moment, ja que l'Ajuntament d'aquell temps va permetre que les cases dels estiuejants i els camps de conreu de la Cerdanyola pagesa passessin a ser grans barriades de blocs de pisos i grans polígons d'indústries.
     Cerdanyola va passar de ser una ciutat pagesa i d'estiuejants a ser una ciutat dormitori sense cap mena d'identitat.
     Tot va començar en un vespre de setembre del 1978, al Bar Grau, com sempre taules on es jugava la partida i clients que feien la xerrada i la copa havent sopat, una conversa entre en Josep Grau, que aleshores ajudava a la família a portar el Bar, i en Ramon Sauló comentaven la situació que es vivia a Cerdanyola. Una Cerdanyola on la gent anava de la feina a casa i de casa a la feina i els caps de setmana tothom marxava a la platja o al "merendero" i a Cerdanyola no si feia res de res.
     "A Cerdanyola sou una colla d'avorrits" era una frase que els joves de Cerdanyola que es reunien sovint al Bar Grau sentien dels estudiants de la Universitat Autònoma mentre explicaven les festes i tradicions dels seus respectius pobles.
     Cansats de sentir aquest comentari, en Josep Grau i en Ramon Sauló van començar a tramar el que seria la Festa Major de Sant Martí.
     La idea que va tenir en Ramon Sauló va ser fer un concert amb el seu grup de música a Cerdanyola concretament al mateix Bar Grau, una oportunitat per debutar a Cerdanyola i a més al seu barri, però de seguida es van adonar de que el Bar era massa petit per acollir un concert i van decidir fer-ho a fora al carrer de Santa Maria. A prop quedava l'11 de Novembre, Sant Martí el patró de Cerdanyola, i en Ramon va voler escollir aquell dia per fer el seu concert i així seria com ressorgir la Festa Major de Sant Martí.
     És evident que si el volien recuperar la Festa de Sant Martí, amb un concert no n'hi havia prou. Calia buscar més actes culturals de tot tipus, des de sardanes fins a actes infantils amb xocolatada, cercaviles... i de seguida es van posar a treballar-hi. La notícia anava corrent entre la gent del barri i cada cop s'hi anava afegint més gent per fer possible el que seria la recuperació de la Festa patronal de Cerdanyola: en Vicenç Ventura, en Jaume Grau...
     Les reunions que es feien eren d'allò més discutides, calia prendre les millors decisions, buscar col·laboradors entre comerciants i veïns per fer front a les despeses bàsiques que generaven de fer la festa. Un pressupost de la primera festa que va ascendir a les 85.000 pessetes de l'any 1978, una quantitat força considerable per l'any en que estem parlant.
     Calia trobar aquests diners de la manera que fos possible i a més hi havia el problema afegit de que l'Ajuntament d'aquella època encara no era democràtic i encara i havia algú que combregava amb les idees de l'època de Franco, així que calia tenir força desconfiança amb l'Ajuntament, tanmateix l'Ajuntament també en deuria tenir d'ells, ja que podien pensar-se que es volia fer algun acte reivindicatiu o algun tipus d'aixecament revolucionari.
     Finalment es va rebre una subvenció de 50.000 pessetes d'aquell Ajuntament encapçalat per Amadeo Ramírez, més de la meitat del pressupost!
     Ara calia trobar les 35.000 pessetes restants i van començar a buscar el suport entre els comerciants del barri i la ciutat. La idea era fer una revista de la festa i a canvi de suport econòmic es posava un anunci a la revista, un mètode que encara funciona i que s'ha convertit en una mena d'emblema de la festa on a més dels anuncis dels qui col·laboren es pot trobar el programa d'actes de la Festa Major.
     Molts esforços van caldre per convèncer als comerciants perquè era tant important la seva col·laboració i moltes nits a la llibreria Puig van fer falta per editar la revista com bonament es va poder, gràcies a la col·laboració de l'Octavi Morado la cosa va quedar llesta a temps i a més d'una manera ben digne.

 
Regreso al contenido | Regreso al menu principal