Primer Sant Marti - la comi

Vaya al Contenido

Menu Principal

Primer Sant Marti

La Comissió


PRIMER SANT MARTI


     Per fi va arribar el dia. Els de la Comi anaven de bòlit per ultimar els detalls que encara restaven i els veïns de barri, que no podien restar indiferents, també aportaven el seu granet de sorra. En Pepito Sabater va passar-se mitja festa portant embalums d'un lloc a l'altre amb el seu camió que l'havia deixat a disposició de tothom, en Joan Grau, en Carles Padró-Solanet, en Josep Llargués, en Josep Aranda, en Josep Márquez, en Quimet Ventura, entre molts altres, els van mostrar el seu suport incondicional suant la cansalada al seu costat.
     Mentrestant les veïnes com la Carmeta Brossa, escombraven el carrer i el regaven per evitar que s'alcés la pols durant les celebracions.
     Amb la banda de cornetes de la Creu Roja obrint camí pels carrers de la ciutat i la cercavila, amb els gegants, els cap-grossos i les Majorettes, es va iniciar la Festa de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès. Al seu pas, molts ciutadans i ciutadanes es van sorprendre, però al saber de que anava tot plegat, la música i la cridòria van fer que molts s'animessin a sortir al carrer i la comitiva no va tardar gaire en anar acompanyada per una gentada que no s'havia vist mai al poble.
     Realment aquella cercavila va servir perquè molta gent recuperés la satisfacció i la il·lusió per una festa que es donava per perduda i que no es recuperaria mai més, d'altres se sorprenien de que allò pogués passar a Cerdanyola, en un poble on gairebé l'únic que sortia al carrer era la processó per Setmana Santa.
     Acabada la cercavila, van seguir la ballada de sardanes i les partides d'escacs simultànies al carrer de Santa Maria, a càrrec d'en Lluís Vidal i en Jaume Grau. Hi va haver l'actuació infantil del grup "La Capsa Màgica" i una espectacular xocolatada on tothom hi era convidat.
     Finalment arribaria el plat fort de la festa: l'actuació d'en Ramon Sauló, que finalment podia cantar al seu propi barri, davant dels familiars, amics, veïns i veïnes de tota la vida, que sabien que el nano de can Sauló cantava però no sabien què. La jugada es va rematar amb l'actuació del grup de gitanes dirigit per l'Àlvar Francisco.
     Aquell dia va ser un bany de felicitacions per part de la gent que, en un ambient apoteòsic els demanaven que tiressin endavant, que la festa havia de continuar. En aquell moment van entendre que havia nascut alguna cosa més que el grup d'amics que ja eren, que ara tenien una responsabilitat i que això els unia i els comprometia. Ja eren la Comissió de Festes.

 
Regreso al contenido | Regreso al menu principal